Mostrar els diferents elements artístics que es van poder salvar de l’església de Santa Eulàlia de Mérida de l’Hospitalet,  enderrocada l’any 1936. L’exhaustiva i acurada restauració permet presentar la part fonamental de la col·lecció. En total, s’exposen dinou olis sobre fusta i onze elements arquitectònics.

L’any 2009 es va inaugurar la mostra amb la presentació de dinou taules renaixentistes i barroques pertanyents, com a mínim, a tres retaules diferents: el de Sant Roc, el de les Ànimes i el de les Santes. Aquestes taules formaven part dels diferents retaules ubicats a les capelles destinades al culte de l’església parroquial consagrada el 1600 i destruïda el 1936, sense que sapiguem, a hores d’ara, si els retaules tenien més pintures, ni com es distribuïen, ni tampoc com eren els bastidors i les escultures i relleus que acompanyaven les pintures.

L’exposició dedica una sala a cada un dels tres retaules restaurats, amb informació de cada un d’ells i de les diverses pintures, i amb les claus per mirar i interpretar les obres. La mostra ofereix també informació general de context sobre la vila de l’Hospitalet d’aquell temps i de l’església que va acollir els retaules, així com del procés de restauració.

El que s’ha fet ara ha estat integrar dins d’aquesta exposició permanent tot un seguit d’elements arquitectònics i escultòrics. Els elements arquitectònics de l’antiga església s’han repartit a les naus laterals. Aquests també es van salvar en el moment de l’enderroc per l’acció decidida de persones vinculades a l’Ajuntament i s’han pogut salvar i presentar de forma moderna a l’edifici de l’Harmonia.

Una troballa especial

La mostra presenta un fragment de fris de la llinda de la porta principal de l’església, perduda l’any 1936. Mentre que la resta de fragments escultòrics es van guardar en dependències municipals fins a integrar-se al Museu de l’Hospitalet, aquesta es va perdre i va ser recuperada en una intervenció arqueològica a la plaça Espanyola l’any 1999, moment en que es va ingressar al Museu. En el moment de fer el comissariat de l’exposició es va comprovar que també pertanyia a l’església i ara s’ha pogut integrar a la mostra.