L’immoble, ubicat a la Ronda de la Torrassa 123-129, s’identifica amb l’antiga masia de la Torrassa, la qual resta amagada darrera les construccions modernes que l’emmascaren.

En el marc de la Llei de Barris, L’Hospitalet 2010 Societat Privada Municipal, SA rep una encomana de gestió de l’Àrea d’Urbanisme de l’Ajuntament de l’Hospitalet per redactar el projecte de rehabilitació de l’edifici per a destinar-lo a centre obert d’esplai, per a nens i joves.

A data d’avui aquesta actuació ha quedat fora de Llei de Barris, quedant com a objectiu municipal la seva recuperació per la ciutat i el districte. 

Nivell de protecció d’acord amb el PEPPA

La masia de La Torrassa està catalogada dins el PEPPA vigent (fitxa num 97), amb uns nivells de protecció B (que comporta la protecció d’edificis de singular valor, que tot i que han perdut la seva coherència genuïna original, obliga a que els projectes de reforma i restauració hagin de garantir la restitució dels seus valors primitius) i F (que comporta que prèviament a qualsevol actuació constructiva, s’hagi de dur a terme una prospecció arqueològica científicament garantida). Per altra banda, la fitxa del PEPPA estableix com a criteri d’intervenció la necessitat de realitzar un acurat i exhaustiu treball de documentació històrica de l’immoble. La fitxa conclou: “d’acord amb els resultats obtinguts per l’estudi es determinaran les prioritats d’intervenció, primant aquells elements de cronologia més antiga”.

Resultat de la recerca històrica i arqueològica

D’acord amb les previsions del PEPPA, i prèviament a l’elaboració del projecte de intervenció, s’han realitzat, per encàrrec de L’Hospitalet 2010 SPM S.A., un estudi històric i tres excavacions arqueològiques preventives (octubre-desembre 2006; juny-juliol 2007, i abril 2008), a càrrec de l’empresa ESTRATS GPC SL, amb la corresponent autorització del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

En relació als resultats científics (vegeu informes corresponents, i informe de la SPC i de l’H2010 de 17 de juny de 2008), es confirma la presència d’un gran edifici medieval de planta rectangular (del que coneixem la cantonada NE, i la façana N. d’uns 20 m. de llarg, amb carreuons de gran qualitat, i conservat en alçada al llarg de dos pisos) construït en un moment no posterior al segle XII. Per les espitlleres o sageteres localitzades en aquest mur (n’hi havia unes 16; ara en són visibles, com a mínim, 6, d’una gran bellesa) i el fossat identificat als costats E. i O. de l’edificació, no hi ha dubte de que ens trobem davant d’una fortificació militar, que correspondria a l’antic castell o torre de Bellvís (documentat a les fonts medievals des del segle X, que ens indiquen que estava en un lloc alt enfront de Santa Eulàlia de Provençana), i que més tard fou anomenat La Torrassa (topònim que prové de torre, precisament), reconvertida en masia en època baixmedieval i moderna. Lògicament, també s’han identificat altres murs i estructures medievals i modernes corresponents a la masia. El castell estava estratègicament situat sobre el talús que separa el Samontà de la Marina, per la qual cosa dominava, cap el sud, Santa Eulàlia, el camí ral i el mar, i cap el nord, amb el mur fortificat, el pas per les terres altes.

Des del punt de vista patrimonial, hem de destacar que donada la importància dels elements observats i pel fet de tractar-se d’una construcció fortificada, la Torrassa haurà de ser declarada Bé Cultural d’Interès Nacional (BIC a l’Estat Espanyol), ja que per llei, tots els castells reben la classificació de BCIN. A l’Hospitalet només tres edificis tenen aquest grau màxim de protecció: Can Sumarro, l’Harmonia i Casa Espanya. La Talaia, com a element fortificat, també accediria, com La Torrassa, a aquesta categoria. 

Les estructures documentades fins aquest moment són de gran importància per l’estudi de la història del barri de La Torrassa i per a tota la nostra ciutat. Es tracta, a més, de l’edifici que ha donat el nom a tot el barri.


.