Durant la intervenció arqueològica realitzada a l’Hospitalet de Llobregat, en el marc de les obres per a la construcció del Nou Pavelló Zero al recinte de la Fira de Barcelona Gran Via, es va produir una troballa numismàtica destacada. L’excavació, promoguda per Fira 2000 S.A. i executada per l’equip d’OdC Arqueologia i Patrimoni sota la direcció d’Òscar de Castro, va durar entre agost i desembre del 2023. La intervenció es va centrar en garantir que les obres no afectessin restes arqueològiques d’importància, seguint la normativa del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic (PEPPA) i la legislació del Patrimoni Cultural Català.

Context del projecte

L’àrea objecte de la intervenció es trobava dins del perímetre del jaciment de “La Marina de l’Hospitalet”, una zona classificada com a àrea d’expectativa arqueològica. El projecte de construcció del Pavelló Zero implicava un moviment de terres important i la construcció de diverses infraestructures, fet que va motivar la necessitat d’un control arqueològic exhaustiu.

La intervenció es va dividir en diverses zones corresponents a les diferents parcel·les del projecte. Les primeres setmanes es van dedicar a retirar els estrats de superfície, incloent terres vegetals i altres materials contemporanis. En aquestes fases inicials, es van localitzar les restes d’una masia de finals del segle XIX, coneguda com Can Pi o Can Pixa, que es trobava parcialment afectada per les obres. Aquesta troballa va esdevenir un element central de la intervenció arqueològica.

Descobriment de la masia de Can Pi/Can Pixa

La masia de Can Pi, també coneguda anteriorment com Can Pixa, es trobava en un estat de conservació precari a causa del pas del temps i els reompliments posteriors. A mesura que avançava l’excavació, es van identificar diverses estructures associades a la masia, com ara murs de maçoneria, paviments de rajola, dipòsits i un safareig. La masia estava dividida en diferents cossos, amb estances que mostraven indicis d’activitats agrícoles i domèstiques.

El rebaix de la zona va continuar fins a trobar estructures més profundes i antigues, revelant nous detalls sobre la vida a Can Pi durant el segle XIX. Aquest mas formava part d’una explotació agrícola que va funcionar durant diverses dècades abans de ser desmantellada per l’urbanització de la zona.

Troballa del conjunt de monedes

El descobriment més significatiu de la intervenció va tenir lloc durant l’excavació de les estances de la masia de Can Pi. En una de les habitacions del mas, es va localitzar una caixa de cabals parcialment col·lapsada que contenia un conjunt de 620 monedes. Aquestes monedes abastaven un ampli període cronològic, des de 1777 fins a 1934, i estaven distribuïdes dins i al voltant de la caixa.

Les monedes es trobaven cobertes per una capa d’òxid de coure, producte del pas del temps i la humitat del terreny. Es va procedir a la seva extracció i documentació seguint els protocols establerts, amb especial cura per preservar la seva integritat durant el procés. La troballa incloïa exemplars de diferents èpoques i països, principalment Espanya, però també França i Itàlia.

El conjunt de 620 monedes recuperades proporciona una visió detallada de les condicions econòmiques i polítiques de l’època, i constitueix una contribució important al patrimoni cultural de l’Hospitalet de Llobregat. El dipòsit d’aquest tresor al Museu de l’Hospitalet assegura la seva preservació i difusió per a les futures generacions.

Estudi i neteja de les monedes

Un cop retirades del lloc de troballa, es va iniciar un procés de neteja mitjançant ultrasons per eliminar la capa d’òxid que impedia la identificació precisa de les monedes. Aquest procediment va permetre revelar les inscripcions i detalls de cada moneda, facilitant-ne l'estudi.

Entre les monedes més antigues es trobava un exemplar francès encunyat durant el regnat de Lluís XVI, datat de 1777. També es van trobar altres monedes estrangeres, com ara peces italianes del regnat de Victor Emmanuel II. La majoria de les monedes, però, pertanyien a l’estat espanyol i comprenien un període que incloïa els regnats d’Isabel II, el Govern Provisional (1868-1871), Alfons XII, Alfons XIII i la Segona República.