Resum:

En aquest article s'exposen les directrius fonamentals que es deriven del debat teòric generat als anys 70 i 80 sobre la necessària col·laboració interdisciplinària en el camp de la restauració del patrimoni edificat, reivindicant que la part que correspon a l'arquitecte en la restauració ha d'ésser la d'executar amb eficàcia i bellesa un exercici d'arquitectura correctament plantejat en el context d'un procés metodològic rigorós.

Descriptors

Arquitectura; patrimoni arquitectònic; rehabilitació d'edificis patrimonials