Recital poètic al pati de la casa Espanya, una de les seus del Museu. Per a l’ocasió, es reuniran les veus poètiques de Míriam Cano i Esteve Plantada, tots tres amb nous poemaris editats en aquest 2020.
 

Atenció! Activitat cultural suspesa amb motiu de les noves ordres decretades a conseqüència de la crisi sanitària.

Míriam Cano (Molins de Rei, 1982) és periodista i escriptora. Ha publicat dos poemaris: Buntsandstein (Viena, 2013), pel qual va rebre el Premi Martí Dot 2012, i Ancoratge (Terrícola, 2016), i el conte «La Comuna de París» dins el volum conjunt Cremen Cels (LaBreu Edicions, 2017), amb Martí Sales i Antònia Vicens. Ha traduït al català una selecció de poemes d’Emily Dickinson (Edicions Poncianes, 2017) i Cartes a un amic alemany, d’Albert Camus (Lleonard Muntaner, 2019). Col·labora en diversos mitjans catalans com a periodista literària i forma part del Claustre de l’Escola Bloom.

A Vermell de Rússia, el seu nou poemari la veu de Míriam Cano troba la mesura expressiva d’un món conceptual que es manifesta a través de l’ombra i l’emoció fent un pas més cap un simbolisme personal que configura un univers literari singular construït a partir d’una experiència de la por i del dolor que la paraula poètica torna sublim. Vermell de Rússia és un color de pintallavis. El mateix que a l’autora li va servir com a pintura de guerra mentre escrivia la trentena de poemes que conformen el recull. Al seu tercer poemari, Míriam Cano explora les contradiccions i la necessitat de coratge, temes recurrents de l’autora, que en aquest nou volum adquireixen un significat més madurat, com en una escala de cargol: sempre sobre el mateix eix, però un parell de pisos més amunt.

Esteve Plantada (Granollers, 1979). És periodista cultural i crític cinematogràfic.Ha publicat A l’ombra dels violins (La Magrana, 1997), Fosca Límit (AdiA, 2015), Big Bang Llàtzer (Lleonard Muntaner, 2016. Premi de Poesia Mediterrània Pare Colom). Ha estat inclòs en diverses antologies, com ara Ningú no ens representa. Poetes emprenyats,  «Poésie catalane: les voix ne dorment jamais» (Exit, revue de poésie, Quebec, 2010). Ha estat traduït al castellà, francès i basc. Ha participat en festivals com el XXXIV Festival International de la poésie de Trois-Rivières, el XVII Festival de Poesia de la Mediterrània o els Jocs Florals Revival de Cambridge, entre molts altres recitals, aquí i arreu. Ha estat un dels editors suïcides d’Edicions Terrícola, part del cicle Versos Lliures i teclista d’Els Nens Eutròfics, grup de pop irònic amb Josep Pedrals.

A Troncal, el seu nou poemari, Plantada escampa un trencadís d’anhels i una sedimentació d’expectatives, personals i col·lectives. Els seus versos interpel·len el caos on ens ha tocat viure, i converteixen en llenguatge un cicle infinit d’imatges, intuïcions i tossuderia vital en una incertesa plena d’esperança, en el Nosaltres.