Com a conseqüència de la rebel·lió militar del 18 de juliol de 1936 es van cometre atrocitats i l’enterrament de les víctimes en fosses comunes arreu d’Espanya. A Catalunya la majoria de fosses comunes són de soldats i combatents. La perspectiva històrica ens permet conèixer el tractament que van donar les autoritats republicanes, les franquistes i els governs democràtics.

La perspectiva històrica ens permet tenir una visió d’uns 80 anys obrint fosses comunes, ja durant la Guerra Civil, el Franquisme i ara en el s. XXI. El Govern de la República va fer les primeres exhumacions en un intent de preservar la independència del poder judicial. Durant el Franquisme s’assistirà a un tractament radicalment diferent i la majoria d’exhumacions restaran associades a la construcció del mausoleu al Valle de los Caídos. Amb la recuperació de les institucions democràtiques i les organitzacions ciutadanes es poden diferenciar diverses etapes encaminades a la recuperació i restabliment de la dignitat de les víctimes.

Xerrada a càrrec de Queralt Solé, doctora en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona i professora en aquesta universitat, va estar  responsable de la unitat de fosses comunes del Memorial Democràtic de Catalunya. Està especialitzada en la Guerra Civil Espanyola i la dictadura franquista, especialment en temes relacionats amb la repressió, l’exili i la memòria.